El reg històric de Belianes

L’any 1865 va ser construïda la “Mina” de Belianes, que recull aigua del subsòl del llit del riu Corb mitjançant una galeria o mina i que es destina al reg de les finques adherides a la Comunitat de Regants.
Aquesta galeria té uns dos kilòmetres de longitud i una fondària de fins a dotze metres i mig. Fa 1,60 d’alçada per 0,70 d’amplada. En els terrenys més durs va sense revestiment però en els fluixos porta revestiment de maons. Per a la seva construcció es van disposar pous que comuniquen la galeria amb la superfície.
L’aigua recollida per aquest procediment, uns 30 litres per segon, és recollida en un embassament del qual surten les sèquies de distribució per les quals es distribueix l’aigua fins als límits del terme, regant prop de mil jornals de terra.
Els socis de la Mina estan agrupats en una Comunitat de Regants que es regia per unes ordenances aprovades el 12 de juliol de 1879 però les gestions per a legalitzar el seu funcionament es van anar allargant fins al 1936. Amb la guerra civil va desaparèixer aquesta documentació. Es va instruir un expedient nou, aprovat el 24 de maig de 1941, aquesta documentació es troba en la Direcció de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre a Saragossa.
Pels volts del 1946, la Mina va contractar amb l’Ajuntament l’aprofitament de l’aigua sobrant dels rentadors públics i així s’acumulava a la de la mina triplicant-ne el cabal.
El proveïment d’aigua potable es va intentar per primer cop el 1912, sent Alcalde el Sr. Lluís Català i Capell. El subministrament d’aigua del Canal d’Urgell va presentar nombroses dificultats. Acabada la Guerra Civil, el record del final desgraciat d’aquesta temptativa van fer abandonar el projecte tot esperant la construcció del Canal Superior. Com és ben sabut aquest Canal, amb el nom de Segarra Garrigues, s’ha fet esperar gairebé setanta anys.
Actualment Belianes utilitza el sobrant de les aigües del Canal d’Urgell a l’alçada del Km 88,2 per a una superfície de 770 ha amb un cabal de 145 l/s. Es tracta d’un rec d’hivern, amb aigua elevada del Canal d’Urgell que des de l’any 1952 complementa l’ antic rec amb aigua del Corb establert el dia 13 de juny de l’any 1879. Afecten 694 hectàrees del terme de Belianes i les obres de canalització, totalment acabades, tenen una longitud de 33 km. El sistema de bombament eleva l’aigua a 35 metres d’altitud.

Anuncis
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Drets col·lectius dels Pobles

La Història, fins molt recentment, ha estat presentada des del punt de vista de l’ésser humà com a subjecte individual i caldria repensar-la des del punt de vista de l’ésser humà com a subjecte col•lectiu:
DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS COL• LECTIUS DELS POBLES
Preàmbul
Considerant els progressos aconseguits, particularment des de fa dos-cents
anys, a partir de la “Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà”, en la presa de
consciència sobre la igualtat de totes les persones humanes;
Considerant que una de les grans aportacions a la comprensió d’aquesta
igualtat ha estat el reconeixement de la diferència dels éssers humans per raó de la
llengua, cultura, pertinença a un poble concret…, com ho va proclamar la “Declaració
Universal dels Drets Humans”, proclamada per l’ ONU el 1948;
Considerant que els drets individuals a la igualtat i a la diferència només poden
trobar el seu ple acompliment dintre del marc dels pobles concrets en relació a un dels
quals cada persona s’identifica /…/
L’Assemblea General de la “Conferència de les Nacions sense Estat d’Europa”
(CONSEU), proposa a tota la Humanitat, amb la col•laboració dels seus Organismes
internacionals competents, que adopti i garanteixi la realització de la següent “Declaració Universal dels Drets Col• lectius dels Pobles”
(vegeu:http://www.ciemen.org/pdf/cat.PDF )

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

De la construcció de l’Estat liberal del segle XIX a la construcció de la Unió Europea

Hi ha moltes similituds en els processos de construcció de l’ Estat espanyol del segle XIX i l’actual construcció de la Unió Europea. L’ Estat espanyol del segle XIX basà la seva construcció en la regulació de Competències dels Municipis.

Les normes reguladores de les Competències Locals es van anar formant des de la Constitució de 1812 fins a la de 1870. L’ objectiu era centralitzar i fer més eficient l’ Administració però el resultat va ser i continua sent fonamentar jurídicament la diferència a l’hora  d’ acceptar o demanar determinades Competències.

La construcció de la Unió Europea topa amb les mateixes dificultats i sembla que la via de control econòmic dels diferents Estats de la Unió no és suficient sense el reconeixement de les seves diferències.

El reconeixement jurídic els Pobles d’Europa aportaria a aquests l’autonomia necessària a l’hora de resoldre els problemes de manera més eficient.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Les Competències Locals a les Actes de l’Ajuntament de Belianes de 1870 a 1891

1. Introducció

 La lectura de dos textos: “Historia de la Legislación de Régimen Local” i “Història del Carlisme: 1827-1936” dels autors Enrique Orduña i Pere Anguera m’ha ajudat, especialment, a l’hora de plantejar l’elaboració d’aquest treball de recerca. En el primer dels llibres citats he trobat les bases per a entendre l’evolució de la legislació liberal al segle XIX i en el segon he après que la pèrdua del control dels béns de propis i comunals per les lleis de desamortització va perjudicar greument els municipis rurals que estaven acostumats a cobrir les despeses i els tributs amb els ingressos de propis i/o arbitris i els arrendaments dels comunals. Si tenim en compte que la primera Acta que es conserva a l’ Arxiu de Belianes és de 18191 , i la meva idea era d’arribar al 1900, havia de triar un període més curt i que fos paradigmàtic de l’obra legislativa de l’ Estat liberal i de la seva implantació concreta a Belianes que presentava en aquella època una agricultura de subsistència. Com diu Nicolàs Sánchez Albornoz: “”Característica essencial de l ‘agricultura del tipus antic va ser la seva vulnerabilitat als atzars de la meteorologia a causa de la desmesurada gravitació del factor terra en el procés de producció /… / 2 . El clima de Belianes, com el de la comarca, es caracteritza per unes precipitacions migrades, distribuïdes irregularment al llarg de l’any, i per un règim de temperatures molt contrastat. Pascual Madoz Ibáñez en el seu Diccionario Geográfico3 assenyala que entre el 1840 i el 1850, a part de les activitats agrícoles, les activitats “industrials” a Belianes són: 10 molins d’oli (se suposa que uns més grans que altres en funció del propietari; un molí fariner, una fàbrica de calç i teules, una terrisseria; tres fàbriques d’ aiguardent “una moderna i 2 d’antigues”. La població existent a Belianes per aquella època era de 112 veïns i 672 ànimes (784 habitants). Belianes com a totes les terres de les zones agrícoles i ramaderes de Catalunya, País Basc, Aragó i València es va situar en oposició a la teoria liberal que preconitzava la política centralitzadora i uniformadora dels Borbó i preveia la venda dels béns de propis i comunals i dels eclesiàstics –fet que amenaçava la supervivència dels petits usufructuaris –. De 1870 a 1891 , el període que finalment he triat, es produeixen els fets següents: Cánovas i Sagasta són els polítics que marquen les línies de la Constitució de 1876; la Llei Municipal de 1877 considera l’ alcalde com a Delegat del Govern i administrador del poble; els partits de torn aprofiten el caciquisme com a sistema per mantenir-se en el poder; només un 5 per cent de la població pot votar segons el sistema de sufragi restringit als propietaris fins al 1891 que sota el mandat de Sagasta s’estableix el Sufragi universal masculí.

2.Els documents

Els textos sobre la història de la legislació de règim local del segle XIX no són gaire coneguts però ho són menys encara els treballs de recerca sobre la documentació que els  arxius municipals dels pobles petits contenen : llibres d ’Actes, llibres de Batllia,  expedients de constitució de l’ Ajuntament, expedients de designació de la Junta Municipal…

Les Actes de l’ Ajuntament de Belianes de 1870 a 1891 es conserven en bon estat però manquen a l’ Arxiu Municipal les de 1872 a 1876 (Tercera Guerra Carlina) i les de 1879 a 1883 (revisió de comptes).

Segons Pere Anguera[1] els carlins nomenaven Ajuntaments en el territori controlat de manera més o menys efectiva i el juny de 1874 crearen com a organisme superior una Diputació de guerra amb àmplies facultats. I el mateix autor assenyala que “El Carlisme fou especialment viu a les zones rurals, on aconseguí l’enrolament de nombrosos joves i on comptava amb el suport de les famílies de propietaris que donaven acolliment a les partides, mentre els seus fills, alguns amb estudis universitaris, s’hi enrolaven com a oficials /…/[2]

La conservació d’aquest documents a l’arxiu municipal de Belianes, m’ha permès interpretar la vida dels nostres besavis a la llum del que deia J. Vicens Vives: “…això ens dóna la pista per a comprendre molts dels aspectes de la vida política catalana antiga: la força de les corporacions locals, regides per una transferència de poders del Comú a certes persones de la col·lectivitat municipal /…/”[3] .


[1] Pere Anguera: El Carlisme a Catalunya: 1827-1936 (Editorial Empúries, Barcelona)

[2] Pàgina 77 de l’obra citada.

[3] Vicens Vives, J. Notícia de Catalunya

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Quant a mi

Actualment realitzo treballs de recerca històrica a l’ Ajuntament de Belianes. Podeu seguir aquests treballs a l’ adreça:
http://arxiuhistricdelajuntamentdebelianes.blogspot.com/

Sobre l’activitat com a professor visiteu l’espai web:

http://catalaperaromanesos.blogspot.com.es
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Qui sóc

Benvinguts:

Em dic Francesc Xavier Català i Massot i sóc el creador d’unes pàgines web que van destinades als immigrants romanesos que no disposen d’un temps determinat per a assistir a les classes de català que els ofereixen als llocs de residència on es troben.

Es tracta de deu lliçons que intenten resoldre els problemes de comunicació més urgents: presentar-se, cercar feina, anar de compres, al restaurant, al mecànic, viatjar, etc…

El fet que era difícil de trobar diccionaris i/o gramàtiques de llengua romanesa dificultava la feina. El material bibliogràfic que podia fer servir era l’estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del romanès fet per Xavier Lamuela ("El romanès", Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família, Barcelona 2005).

Existeix un treball previ fet dins el grup de Càritas de Belianes destinat a les famílies romaneses de la localitat. Llavors els mateixos romanesos m’ajudaven a trobar les equivalències. Els alumnes aportaven llibres que els seus fills feien servir quan anaven a l’escola a Romania. La Laura Jucan era una d’aquelles nenes romaneses a qui vaig fer les primeres classes de català. Actualment és la meva col.laboradora en l’espai d’internet que hem creat per a continuar el contacte amb els antics alumnes i també per a crear nous espais de trobada que ajudin als immigrants romanesos a entendre i estimar més Catalunya. 

(http://www.fxcatala.com)

  introduccio.MP3

Publicat dins de Immigració | Deixa un comentari

Adreces electròniques

Aquesta web et permetrà seguir les lliçons de català per a romanesos
Aquestes són les adreces electròniques dels següents pobles
Publicat dins de General | Deixa un comentari